VACANCES?¿.....................

Bé, l’exposició de Sant Esteve ja s'ha acabat, i en l´horitzó no hi ha cap projecte, almenys per aquest any. Ara, després d’anar una mica apretadet, trauré dos forats del cinturó per poder respirar una mica tranquil, i aniré pintant a un altre ritme, ni millor ni pitjor, un altre ritme.

Balanç d´aquest any: molt bo.
Ja no només pels quadres venuts, sinó més per la reacció de la gent, comentaris, crítiques, experiències, interpretacions, descripcions, sorpreses... nervis i més nervis, que m'animen a seguir, a continuar no pintant sinó reflexant els meus sentiments, la meva visió, els meus colors, el meu cel, la meva alegria, la meva tristor, la meva foscor, les meves llàgrimes, la meva ànima, les meves paraules intel·ligibles, les meves inquietuds, les meves paranoies, els meus desitjos. Tot allò que fa que vulgui continuar expressant, vivint, somiant a la meva manera, essent feliç sabent que la meva obra il·lumina alguna cara, torça algun coll intentant esbrinar que he escrit, o l’estira mirant quin estil pictòric utilitzo. I més, saber que un bocí de mi il·lumina algun racó, alguna paret, algun menjador, algun dormitori on es fa l'amor.

Per això només puc dir gràcies, i sobretot per donar-me la vostra confiança i el vostre suport per no defallir, perquè en les hores baixes que en son més que les altes, tingui l’estímul de seguir endavant, la veu que diu i no parla, les paraules que parlen i no són escrites, el somriure que somriu i no té rostre, els ulls que miren però no pinto, les llàgrimes que s´assequen sense cap sol que les evapori, els sentiments que he estès a la nit sabent que demà seran eixuts.


I tot t´envolta, tot ets tu, sense tu no sóc res, res que faci no veu la teva llum, m´il·lumines com l'astre que crema els altres, m'enfonses en la pica però retires el tap, ets tanta part de la meva obra com ho són els meus sentiments, ets tanta part de sentiment com ho és la meva vida.Per a tu, la meva musa, la meva doneta, la meva vida, Esther.